Zklaslsklak
salñsas
asas
asa
Triant lo cadellet…
Dissabte al matí era el gran dia. Per fi coneixeriem la Coré…haviem vist fotos de la cadellada, però…obviament, encara no sabiem quina gosseta ens quedariem.
Després d’una bona vetllada a Can Siraca, com sempre que hi anem, i d’una “tria” llarga i difícil…localitzem la Coré, una petita G.D. atigrada que m’ha pujat a la falda només asseure’m a terra…ha trobat el seu lloc, i…no som ningú per treure-li.
La idea era una femella daurada, però…ens quedem amb una atigradeta!
Us presento, LA CORÉ!
NORMALITZACIÓ JA!!!
Avui he rebut això…d’Endesa:
Benvolgut client:
Hem tramitat la seva sol·licitud.
Hens posem en contacte amb vosté per indicarle que la seva peticiò de suministre número 331981 ja esta disposta per a contractar el aument de potencia.
Per tal de poder registrar el seu aument ha de posarse en contacte amb un electricista i li te que camviar el icp(el autamátic)i li ha de fer un botlleti i un cop aixó ja estigui realitçat s´ha d´adreçar al teléfon d´atenció al client per tal de indicar l´intensitar del seu icp perque li facin el aument de poténcia.
El teléfon d´atenció al cliente de Fecsa Endesa es el número 902 507 750
Disculpeu si me’n he deixat alguna, però…és tard, i m’emprenya llegir així!
Que cabroooooooons!
R.I.P.
Finalment, ahir va morir la noia italiana (Eluana Englaro) que duia 17 anys en estat vegetatiu.
Justament ahir, el Sr. Berlusconi, buscava amb presses l’aprovació d’un decret que obligués a tornar amb l’alimentació artificial de la pobra noia, contra la voluntat de la familia, i lògicament amb el beneplàcid del Vaticà.
De segur que és un tema que portarà cua, se’n faràn debats i es pronunciarà Déu i sa mare, però me’n alegro per ella, per la familia, i per tots els que voliem que la història acabés així.
Descansi en pau!
La gent és subnormal…(amb perdó)
No tinc paraules, llegiu-ho vosaltres mateixos.
440 pàgines de factura de mòbil (EEUU - 13 anys)
Salut!
Nieva y va…(pi piri puuuu..)
Un dia de Reis nevat, que bonic, que idílic, i que difícil a Sabadell!!!
Baixant de Girona, a l’alçada del Montseny, nevava força…la sorpresa arriba al entrar a Sabadell, que segueix nevant! SI, BIEN! Despertem a Roc, perquè vegi com neva i està la mar de content, mirant els “flops” de neu com cauen darrera la seva finestra entelada…
Però la cosa dura res i menys, era massa bonic! De seguida la neu deixa pas de nou a la pluja, i només queda el rastre de neu sobre els vidres de dos cotxes aparcats davant de casa. Haurem de seguir esperant. El Roc ja tenia la il·lusió de sortir a fer un ninot de neu, i no podrà ser, de moment…
I relacionat amb la neu, us deixo amb això, que m’ha fet gràcia:
El peso de un copo de Nieve - Per K. Kauter.
- Dime el peso de un copo de nieve, preguntó un pajarito a una paloma del bosque.
- Nada, ni un ápice.
- Si eso piensas, debo contarte una historia maravillosa, dijo el pajarito negro:
Me posé en la rama de un abeto, cercana al tronco, cuando empezó a nevar -no densamente en una rabiosa ventisca, no- sólo como en un sueño, sin herida alguna ni violencia. Como no tenía nada que hacer, fui contando los copos mientras caían sobre las hojas de mi rama. El número de copos fue exactamente de 3.741.953. Cuando cayó sobre la rama el siguiente copo (nada de peso, ni un ápice, como tú dices) la rama se rompió. Dicho esto, el pájaro negro echó a volar.
La paloma, una autoridad en la materia desde los tiempos de No, se puso a reflexionar y, pasados unos minutos, se dijo: Quizá tan sólo haga falta la colaboración de una persona más para que la solidaridad se abra camino en el mundo.
Res, coses d’aquelles que et fan reflexionar…sta bé, no?
Ale, dew!
HOUSTON HOUSTON!! - Updated
Bé, com veieu…(o no veieu), sembla que tinc problemos amb la visualització de les imatges del blog.
Miraré de solucionar-ho. I si no me’n surto…l’engego a pendre pel cul i llestos. Pfff!
Qui em mana a mi fer-me informàtic!
Sembla que ho he solucionat…usea q li dono una nova oportunitat al Blog!
(FORÇA BARÇA!!!!)
Ni mu!
Si, porto molt temps sense escriure.
Poques estones que tinc per posar-me a l’ordinador…no tinc esma per dir ni “mu”!
Pero…avui, va, tinc un momentet, i l’aprofitarem!
- Mu !
6-1
Lo Barça del Pep funciona. O això sembla. Com se sol dir, a can Barça hem d’estar preparats per patir, perquè les coses no sempre van tant fines. Ara que ja hi ha un codi intern al vestidor, caldrà veure com el compleixen, i com el fan complir. De moment, sembla que la mentalitat ha canviat, i la presència de tants jugadors de la casa ajuda a tenir ambició de fer-ho bé…això és el que faltava.
Dissabte vam veure el partit a casa, tots junts, i el Roc i la Jana van passar-s’ho d’allò més bé cel·lebrant els gols del Barça; saltavem i cridavem pel menjador com si estiguessim al camp. Poc ens pensavem que la cosa aniria tant bé. De sempre és conegut que els partits amb l’Atlètic son espectaculars, però…al minut 8 haver cel·lebrat ja 3 gols, és sempre una sorpresa.
En la meva humil opinió, el Barça funciona (de moment), per 4 noms:
1. El brikidance…nono, el Guardiola: que ha sabut canviar la mentalitat dels jugadors, encerta amb les alineacions, i li funciona la filosofia de les rotacions, que manté a tothom despert. D’altra banda, l’afició està il·lusionada amb el Pep, per ser qui és, i té ganes de que la cosa surti bé…això es nota a l’ambient.
2. Xavi: Millor jugador de l’Eurocopa, segons els experts millor jugador del mon a la seva posició, en estat de gràcia, i amb la mateixa filosofia de joc que el Guardiola…i a més, és de Terrassa.
3. Iniesta: Lo crack! Desborda, regateja, obre forats, assisteix…però de moment, poca punteria. Ja arribarà. Una passada.
4. Messi: La bomba. Té velocitat, intel·ligència, “dribbling”, gol, assistència…carisma. La perla del Camp Nou. Si no es torça la cosa…encara ha de fer més història de la que ja està escrivint. Si tot va bé…serà el nou “Pilot d’Or”.
També hi ha altres jugadors molt importants aquesta temporada, com el Márquez que ha recuperat el nivell i anticipació, el Puyol, que sempre salta al camp com un brau a la plaça, etc etc…
EN fi, sembla que la cosa funciona. Ara només falta que en el moment menys esperat ens fotin la clatellada, i ens facin baixar del núvol, però de moment…CAMPIONS de LLIGA i CHAMPIONS!
